Vídeos de Jornades d’Hivern 2014

Per arreplegar amb prou de detall què va passar a les I Jornades d’Hivern d’AKOE escola de mestres, crec que aquest post de Lídia Barbosa, estudiant del Grau de Mestre/a en Educació Primària de Florida Universitària, ho fa amb el detall i la passió que no podríem superar. Aprofitarem per adjuntar els enllaços als videos de les jornades i als materials de Mar Romera.

Originally posted on Experiència Educació:

INTRODUCCIÓ

“Innovació, intel·ligència i escola” és el títol de les I Jornades d’Hivern que  AKOE escola de mestres va organitzar la setmana passada a Picassent. L’AUMA, Aulari de la música i les arts, on van tenir lloc, donava aforament a més de 500 mestres desitjosos i desitjoses de nodrir-se amb les experiències i sabers de professionals i  referents de l’àmbit educatiu actual com  Mar Romera, Javier Romero, Mauro Bolmida o Xavier Melgarejo que ens visità, el divendres, a Florida Universitària.

19-2-2014

Les jornades tingueren el seu inici el 19 de febrer a les 17:30, aquest dia vam tenir el gran plaer de poder tenir amb nosaltres a Mar Romera, professora llicenciada en pedagogia i en psicopedagogia, especialista en intel·ligència emocional i autora de diversos llibres dedicats a l’escola, a la infància i a la didàctica activa.

Mar Romera ens planteja la proposta d’educar amb tres Cs: capacitat, competència i cor. Afirmava que l’escola ha d’ésser l’espai en el qual conflueixen la multiplicitat de capacitats il·limitades que caracteritzen els infants. A més, l’escola és el lloc on es fomenten processos, tasques, activitats potenciadores del desenvolupament de competències, i tot això, per suposat des del cor, sota l’amor incondicional, la comprensió i l’afecte del professorat.

Com fer de l’escola un espai amb aquestes característiques tenint en compte el currículum fragmentat en disciplines epistemològiques actualment establert i els futurs canvis que s’esdevenen? Com oferir als nostres xiquets/es una educació global, integradora, inclusiva? Què fer per atendre la diversitat, a les diferent formes d’aprendre? Com fer-los competents acadèmica, personal, emocional i professionalment davant aquest món? Com evitar el seu domèsticament –en paraules extretes de “El petit príncep” de Saint-Exupéry ?.

Mar Romera proposa començar per “Rellegir la norma”. Com? Doncs “fent de la dificultat una oportunitat” (Freire), fent d’aquesta gran pedra que és el currículum i del sistema educatiu no una dificultat, ni un problema sinó una llançadora, quelcom que ens espente a aconseguir el desenvolupament integral del nostre alumat.

Una vegada hem detectat allò del currículum que sí ens pot servir d’ajuda, doncs necessitarem renovar-nos pedagògicament, innovar metodològicament, per a fer millorar cop a cop l’educació. Et aquí la importància del reciclatge i la formació permanent. “Piaget ha mort”! va dir Mar Romera, quin desgavell sentir aquestes paraules!, podreu pensar, però hi ha nombrosos avanços, descobriments en neurociència, en pedagogia i en diverses matèries que proposen altres formes d’educar i que estan fonamentades teòrica i experimentalment. Aleshores, la realitat és que … si no investiguem, si no estem al dia, fem de l’ensenyament més que una font d’aprenentatge, un model desfasat.

Tot seguint aquest plantejament, la conferenciant ens va introduir en aquestes noves investigacions, aprofundint en la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner. Es creu que cada ser humà té una combinació única de intel·ligències, que estan determinades vuit (lingüística, logico-matemàtica, espacial-visual, musical, interpersonal, intrapersonal, naturalista i kinestèsica), segons la intel·ligència que tinga més desenvolupada cada xiquet/a serà capaç d’aprendre a través de diferents mètodes i materials i tindrà per tant, diferents necessitats. Així com, s’ha descobert que hi existeixen tres canals diferents d’entrada del aprenentatge o tres estils d’aprenentatge:

– Els cosos cinestèsics:xiquets/es que necessiten experimentar, sentir amb el seu cos per a poder aprendre.

– Les orelles auditives: nens i nenes que aprenen mitjançant sobretot l’escolta.

– Els ulls visuals: alumnat que suporta el seu aprenentatge en material e informació visual.


Així doncs, què hem de fer per a fer front aquesta nova forma de concebre l’aprenentatge dels xiquets/es?. Ella ens proposa fer servir unitats didàctiques variades (assemblees, projectes, tallers, eixides, racons, tutories…) que no siguen seqüenciades l’una darrere de l’altra sinó que estiguen programades per a realitzar-se paral·lelament, de tal forma que es puga combinar una unitat didàctica quinzenal amb un taller, o dues unitat didàctiques cada dos mesos combinades amb una eixida, etc.

A banda de combinar, com ja hem dit abans diversitat d’unitat didàctiques, també hem de pensar dintre d’aquestes unitats, tres o més tipus de tasques o d’activitats, tres o més tipus d’avaluacions, de tal forma que a l’hora de programar la nostra tasca docent donem a tots els xiquets i xiquetes les mateixes oportunitats i condicions d’aprenentatge.

El comentari d’aquesta primera tarda a les jornades d’hivern la podríem concloure amb una cita de la pròpia Mar Romera que diu així: “transformar l’educació no és afegir, es modificar el que hi ha per obtindre més rendibilitat amb menys esforç”.

Fent una valoració personal, vull dir que em sembla una intervenció meravellosa, amb la seua forma de transmetre el que sap, a través de vivències, d’històries reals, però també de llegendes i contes, que ens enlluernen i ens atrapen com paraules embruixades, paraules que al mateix temps captiven, i ens revelen noves formes de fer escola.

20-2-2014

El dijous 20 de febrer va estar destinat al tractament dels projectes de l’assemblea i als treballs cooperatius, de la mà de Mar Romera. També van gaudir de la presència de Mauro Bolmida  psicòleg italià i Javier Romero que ens impressionà amb la proposta del mètode BAPNE® de percussió corporal.

10En la primera part de la vesprada, Mar Romera ens presentà les assemblees com a tasques generadores mixtes, que han de ser improvisades, però a la vegada planificades amb el seu espai i temps determinat, assemblees incloses en les diverses àrees, que no estan excloses de l’avaluació i, sobretot, assemblees que no serveixen tan sols per a controlar l’assistència, sinó per a generar interdependència positiva, per a trobar a faltar. A més a més, ella ens proposava incloure en l’assemblea algunes responsabilitats de gran interés educatiu, com per exemple:

-El/la encarregat/ada de relacions exteriors: el xiquet/a responsable és el que ha de acomplir els encàrrecs demandats pel professorat. En el cas dels alumnes que ho tenen superat, no caldrà planificar, però aquesta responsabilitat por ser de gran ajuda per aquells nens i nenes que no superen la seua timidesa, que se’ls hi és més difícil establir relacions socials, parlar amb els altres, establir una conversa, entrar en la classe dels més majors, etc.

-El reporter/a gràfic: es convida als xiquets/es a enregistrar amb fotografies allò important al llarg de la jornada. Açò no és tasca fàcil, doncs l’alumnat haurà de saber discriminar allò més rellevant del que no ho és, haurà de pensar eixes fotos per a què serveixen i a qui li poden interessar, al mateix temps que s’aprenen nocions bàsiques de fotografia.

-El/la responsable gastronòmic: aquesta és una tasca setmanal en la que el/la encarregat/ada ha de pensar plats, menjars per a cada dia de la setmana en la que a través dels aliments es treballarà els cinc sentits, també ha de encarregar-se d’un suro on s’incloga informació sobre gastronomia.

Aquestes són algunes responsabilitats que Mar Romera ens va proposar, de segur que ara us vindran al cap moltes més idees, moltes més responsabilitats que atorgar a l’assemblea a banda del responsable de material, de reciclatge i de assistència. Penseu, penseu…

A més, també es va nomenar alguns projectes que ha dut a terme a l’escola com el projecte de la “mascota viatgera”, a la qual han d’ajudar per a passar percebuda allà on viatja (què menjar a la Xina, com vestir al Marroc, etc.), la “llibreta de felicitacions” que va de casa a l’escola, i de l’escola a casa, on la família escriu al xiquet/a per allò que considera, entre d’altres.

Quantes coses ens contà Mar Romera, totes elles de gran utilitat segur!, gràcies a ella, a una docent que comparteix, que fa públiques les seues idees, la seua tasca, considere està aportat el seu fruit a la millora de l’educació entre d’altres formes, aportant noves idees a companys i companyes, a professors i professores.

Mauro Bolmida, fundador i director del Institut de psicologia avançada, psicòleg terapeuta especialista en teràpia estratègica breu, va ser un dels altres ponents d’aquella tarda. Entre altres coses,  afirmava que la vida dels xiquets/es és com un riu amb milers de lleres (“cauces”), i l’educació consisteix en atorgar a l’alumnat les ferramentes necessàries per a que troben la seua llera, aquella en la que millor es trobe, en la que siga més feliç. Començant per treballar les emocions, els conflictes, si cal de forma indirecta, a través d’analogies de tal forma que poguem tractar els problemes dels xiquets i xiquetes d’una forma no traumàtica i més efectiva.

La percussió corporal també va ser un altre tema a la jornada del dijous, Javier Romero ens va fer un breu recorregut per l’evolució del Homo Sapiens Sapiens, des del desenvolupament del carni, fins la capacitat de “pinçament”, l’activació i desenvolupament del cervell, les diferents funcions associades a cada secció… Així és com ell ens va presentar el mètode BAPNE (Biomecànica, anatomia, psicologia, neurociència i etnomusicologia) de percussió corporal, com una forma d’aprenentatge que busca l’estimulació, l’activació del cervell a través d’estímuls corporals, amb els quals, no sols es treballa el desenvolupament motor dels plans biomecànics o la rehabilitació neuronal, sinó també es poden treballar altres àrees com la matemàtica fent proporcions amb el cos. La utilitat i efectivitat d’aquest mètode té el seu fonament i està provada, però es necessita tenir nocions bàsiques de biologia per poder entendre la magnitud del seu abast. Així doncs, és complicat explicar amb paraules el que vam viure aquella vesprada, a banda d’aprendre conceptes teòrics sobre el funcionament motor i del cervell, també vam poder posar en practica algunes dinàmiques, palmes amunt, palmes avall,…  No sé com expressar què bé que ens ho vam passar!

21-2-2014

El mestre psicòleg i pedagog Xavier Melgarejo ens va acompanyar aquella tarda de divendres a Florida Universitària, on vam tenir el plaer d’assistir a la presentació del seu llibre titulat “Gracias, Finlandia: que podemos aprender del sistema educativo de más éxito”.

L’autor ens va explicar algunes de les claus que fan del sistema finés un èxit, a través de la seua pròpia experiència al país, així com, mitjançant estudis realitzats i gran diversitat de fons d’informació. Una de les qüestions fou:  és Finlàndia un bon referent degut al fred que fa allí?    –coses que diuen algunes persones- doncs no, també fa fred en Dinamarca o Noruega i no passa el mateix, el seu sistema educatiu no és tan davanter. Aleshores, quines són les raons que l’educació a aquell país estiga considera de tan gran qualitat?

Ell ens explicà que l’èxit residia en tres claus: la família, l’estructura sociocultural i l’escola.

Finlàndia acull a famílies de tipus postpatriarcal, la dona és considerada un element de gran importància en l’educació, així doncs, s’afirma que com  la dona, la mare disposa de tot els recursos necessaris, és per això, que hi ha tan poca pobresa infantil.

Es tracta de famílies conscienciades de la importància de la tasca d’ensenyar, el 60% considera que el procés d’educar és responsabilitat de les famílies, però a més, li atorguen a la figura del professorat un estatus que malauradament no gaudim aquí a Espanya. Es creu doncs, que part de l’èxit del sistema educatiu es deu a la extraordinària formació que rep el professorat.

Pel que fa a l’escola, el/la director/a és escollit per l’alcalde, de tal forma que si no funciona bé ambdues persones corren el risc de perdre el seu treball, és a dir, hi ha una gran consciència social de la importància de fer bona escola. A més, les escoles, el professorat treballen amb més autonomia, però amb tot el suport i confiança de les Administracions.

No us contaré res més, us deixaré en la mel en la boca, tal com ho va fer Xavier Melgarejo,si voleu saber més, tan sols heu de consultar “Gracias, Finlandia”.

Foto homenatge llibre Xavier Melgarejo 2CONCLUSIONS

Des del punt de vista d’una estudiant que, en pocs mesos, serà ja mestra, m’agradaria destacar la importància, i l’excel.lència d’aquestes jornades. Les persones que hem tingut l’oportunitat d’assistir, de segur, que trobem un abans i un després de les I Jornades d’hivern d’AKOE escola de mestres. En altres paraules, si no haguera participat en elles si no haguera après, de segur no haguera conegut aspectes tan importants com: la programació per intel·ligències múltiples, la realitat de Finlàndia contada des de l’experiència, la psicologia estratègica breu i el mètode BAPNE. Considere que totes elles són ferramentes innovadores, l’aplicació de les quals ens possibilitarà al professorat no quedar-nos ancorats a la teoria del desenvolupament de Piaget o en la programació per continguts, sinó que -gràcies a AKOE-, el fet d’haver pogut conèixer aquestes noves formes de fer escola, ens permetran avançar, innovar, investigar.

En definitiva, aquestes jornades ens permetran ser docents actualitzats i competents en allò que fem dia a dia, ja que “ensenyar no deu semblar-se a omplir una ampolla d’aigua, sinó més bé, a ajudar a créixer una flor a la seua manera”. (CHOMSKY).

Gràcies AKOE Escola de Mestres, per donar al professorat i als estudiants (futurs i futures mestres) oportunitats com aquesta de passar una bona estona, de compartir i riure. Gràcies, per seguir formant-nos i intentar aconseguir –cooperativament- que el nostre sistema educatiu i el nostre dia a dia a l’aula, siga quelcom més que omplir ampolles d’aigua.

Lídia Barbosa. Estudiant de 4t de Grau de Mestre/a en Educació Primària en Florida Universitària.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s